Dones i sequera a la Catalunya rural Una perspectiva feminista

Aquesta investigació se centra en les experiències viscudes de dones rurals a Catalunya mitjançant un en focament d’ecologia política feminista interseccional per aprofundir en la manera com la sequera i la crisi de l’aigua afecta a les seves experiències quotidianes i rutines. A nivell global, les dones que habiten en la perifèria solen ser alguns dels grups més vulnerables per l’escassetat d’aigua, donat que sovint la governança hídrica no té en compte les seves necessitats específiques. Tanmateix, és aquest el cas del món rural català? Per abordar aquesta bretxa, la investigació analitza les realitats quotidianes narrades en les entrevistes a dones que viuen a entorns rurals, i identifica oportunitats i barreres per incorporar les seves experiències a les polítiques locals d’aigua. Malgrat aquest impacte de l’aigua en perspectiva de gènere, no existeixen avui estudis en clau catalana que posin aquesta problemàtica sobre la taula. L’absència d’aquesta perspectiva no només resulta un impediment per a l’adaptació climàtica del país, sinó que també invisibilitza moltes de les dificultats i lluites que duen a terme les dones en la seva relació amb el territori, especialment les dones en l’àmbit rural.
L’objectiu de l’estudi és doble: per una banda, fer una anàlisi inaudita al territori català i, per l’altra, contribuir a la necessària generació de consciència sobre les dades climàtiques de Catalunya i la necessitat d’ampliar agendes transversals que promouen una acció coordinada i contundent en polítiques climàtiques amb perspectiva social. A més, la perspectiva de gènere pretén posar de manifest la manera com aquest factor afecta les vides diàries de les dones que viuen en entorns rurals i en com els impactes i respostes del canvi climàtic hi juguen un rol important, posant en valor la necessitat d’incorporar l’agenda feminista en aquest espai.